Una visió no nacionalista del concert de Sopa de Cabra

Aquest post l’escriuré excepcionalment en català, atès que enllaça amb la Diada i que va de rock català, o més ben dit, del millor grup del rock català. I també perque, malgrat que sempre escric en castellà en el bloc amb la intenció clara que em llegeixi i m’entengui el màxim nombre de gent possible, aquest post va adreçat a la gent d’aquí, als que heu estat al Sant Jordi, i als que no.

Jo sóc dels que vaig descobrir als Sopa de Cabra amb la publicació del seu primer disc, i ja aleshores em van agradar. Aquell rock cantat essencialment en català s’inspirava en les mateixes fonts que la resta de música que m’agradava: el rock clàssic i el hard rock. La publicació de La Roda (1990) va ser el moment definitiu: vaig cremar el disc de tant escoltar-lo. Era, i és, un disc de 10, singles de 3 minuts a dojo, rock senzill i melòdic. Vaig posar-lo moltes vegades per practicar amb la guitarra.

Després, amb Ben Endins (1991) i el concert del Sant Jordi, el grup i l’escena es van disparar, i els Sopa de Cabra van crèixer molt musicalment. Nou (1998) o Plou i fa sol (2000) no ténen res que envejar a molts discos de rock que ens arriben de fora. I puc dir que he tingut la sort de veure els Sopa en directe diverses vegades, el 1989, el 1990, el 1995 o el 1998 si no recordo malament.

Reconeixo que el rotllo polític associat al rock català i als Sopa sempre em va destrempar bastant, però mai m’ha impedit presenciar un bon concert de rock. Així és que quan van enunciar els concerts de retorn del Sant Jordi (3! tota una fita!), no vaig dubtar que n’havia de veure al menys d’un ells. I finalment, vaig aconseguir entrada pel darrer, el del dia 11.

Dels dies anteriors (9 i 10), he llegit maravelles del setlist, la posada en escena, l’estat de forma del grup, el so més rocker de la banda, la predisposició del públic i la deriva independentista d’en Gerard Quintana. Tot lloances… llevat la de El País. Així doncs, avui era el dia de comprovar-ho. Per parts:

Repertori: dues hores i mitja, amb gairebé trenta cançons és digne del mateix Springsteen. En general, gairebé tot el que esperes escoltar, ben combinat, entre els temes més antics i els de la darrera etapa abans de la dissolució. Però com sempre, cadascun té les seves preferències i m’he quedat fotut en veure que canviaven la que possiblement és la meva favorita, Dies de Carretera, per un tema menor com L’Estació de França. Hores bruixes m’avorreix infinitament, i la versió reggae de Si et quedes amb mi és correcte, però no té res d’especial. Agraït per escoltar Bloquejats i demano que si hi ha ocasió, recuperin Fes la maleta o Era Dolça.

Banda, so i escenari: set músics damunt l’escenari haurien permetre apreciar més matissos, especialment per comptar amb 3 guitarristes. I no ha estat així. Potser té a veure amb la mala qualitat del so durant bona part del concert. En tot cas, el cantant i guitarra dels Very Pomelo (grup que us recomano que veieu en directe) aporta moviment i garra a la banda de l’escenari on està en Josep Thió. Què més falla? Suposo que necessiten agafar aire, però han dilatat massa l’espai entre cançons, i em resultava difícil mantenir el nervi durant massa estona seguida, he tingut la sensació de pujar i baixar constantment. I cal agraïr i valorar que el grup hagi pensat en un concepte global d’espectacle, amb música+attrezzo. De totes formes, penso que en una sala, concentrats estrictament amb la música i amb millor so, el grup ha sonar encara més potent i compacte com a banda.

Públic i ambient: com no podia ser d’altra forma, la gent tenia ganes de música, festa i reivindicació. Tothom que ha volgut ha cridat  Independència i alguna altra cosa, i fins i tot han pujar un castell, en un ambient molt tranquil, sense exaltats. Òbviament no tots participàvem d’aquesta part de l’espectacle i això contribueix als altibaixos i a un anàlisi més fred -simplement en clau de concert de rock- de l’actuació dels Sopa.

Gerard Quintana i el seu discurs: un grup necessita un cantant carismàtic, i en Gerard és un frontman de primera. Molt bé de veu  (de menys a més) i de forma física, porta el públic cap on vol. De sempre ha estat un músic compromès, que ha aprofitat l’escenari per deixar anar el seu pensament, i em sembla molt bé. Discrepo dels que pensen que la música (les arts)  i l’esport han d’estar lluny de la política. Ambdues disciplines formen part de la gent, estan amb la societat, i la política i els ciutadans són dues coses indestriables, complementàries.

Havia llegit també amb sopresa que en Quintana d’aquests Sant Jordis es declarava independentista, quan mai ho havia estat, i ell mateix ha hagut d’explicar que el seu pensament ha evolucionat, i que s’hi veu abocat perque Espanya no ens comprèn ni ens vol com som. Podem estar d’acord que així no anem bé, i que –i ja ho vaig escriure fa un any– les institucions de l’Estat no ens funcionen; però culpar només els altres dels nostres mals no casa amb el discurs del Pep Guardiola que tant ens agrada: aixequem-nos i sense retrets i posem-nos a pencar.

Moltes de les nostres institucions tampoc funcionen, fem coses malament i la redistribució econòmica també és molt millorable, fem lleis que després hem de trempejar, no en fem d’altres que ja toquen (per quan una llei electoral que apliqui el principi més bàsic d’igualtat, de 1home=1vot), sí a l’escola catalana però la gent surt aquí igual de mal preparada, policia pròpia que no acava de guanyar punts….

Però retornant al que anava, menys discursos compactarien més el concert i donarien solidesa a la part estrictament musical. Però entenc el to mesiànic d’en Gerard Quintana, com a part de l’espectacle, per més que ell ho faci convençut (tinc curiositat per saber si la resta de la banda està en la mateixa línia). De fet, pel que he llegit i presenciat, bona part de les arengues han estat iguals els 3 dies. I això es fa previ guió i amb molta reflexió.

En definitiva, un bon concert de rock, però no cap passada; potser és perquè ja n’he vist molts o potser per la part extramusical. En tot cas, celebro que hagin tornat amb aquest èxit i m’ha agradat haver-hi estat. La meva filla també hi ha anat i segur que en tindrà un gran record amb els anys.

6 Comments

  1. Sopa de Cabra sempre ha segut el meu grup preferit del Rock Català. M’aguera agradat molt anar, però em resultava impossible, espere que vinguen cap al País Valencià, si vingueren cap ací no fallaria, de tota manera sempre em quedarà el bon record de les dues vegades que els vaig veure.

    Salutacions!

  2. Jo vaig anar dissabte i m’ho vaig passar de conya! D’ acord que era el meu primer cop amb Sopa, pero em
    va sembla un show molt bo. I saps que n’he vist uns quants de concerts … Em va sorprendre molt veure en Gerard tant en plan frontman rockero. Acostumat al seu paper de cantautor, em va encantar el seu canvi de xip. Sobre els seus discursos messianics … sempre va bé una mica de canya contra Espanya, jejejeje.

  3. Jo vaig anar al primer concert de tots, i tot el mal so, la lentitut dels temes i tot el que dius, vaig disfrutar moltíssim d’aquella festa. I en Gerard Quintana, un crack!!

    Salutacions.

  4. Evidentment, el concert va ser dels bons per moltes coses. Jo també ho vaig disfrutar molt, i em va portar molts records, i entenc el factor emotiu de la gent. M’ha agradat llegir el dietari del Gerard Quintana a l’Ara, on carrega contra la premsa generalista, que no hi enten de rock

  5. No he estat a cap dels concerts de Sopa d’aquests últims dies, però espero veure’ls aviat a Girona. A veure com estàn de forma! En tot cas, ja que parlem de rock en català, només recomanar-vos que escolteu el nou disc de La Banda del Yuyu “Res per sempre”. Els gironins facturen rock clàssic amb aires surenys i en català! Podeu escoltar els temes de La Banda del Yuyu des d’aquest enllaç: http://www.reverbnation.com/tunepak/3439848

Deja un comentario / Leave a comment

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s